FRANCESC EIXIMENIS
XVII
[EXEMPLE D'UNA VANA DONA]
He entês que una vana dona era en aquest regne qui tostemps se treïa a mostra bé endreçada davant la gent. E com un jorn ella veés venir una gran multitud de jóvens e ella tantost se posàs en la finestra tota endreçada, per tal que ells la mirassen e la lloassen de sa bellea, ells, tots a una veu, li vingueren cridant davant, e dient-li així:
--Amagats-vos, Na Golosa! Amagats-vos a mal guany, que no n'hi ha per vós, d'açò que demanats; car solament n'hauran aquelles que s'amaguen e es tenen en car, e no vós, qui tantost vos trets venal a tothom.--
E la mesquina hac tanta de vergonya que cuidà morir; e tornant a si mateix, conec son defalliment, e dien que el corregí altament.
(Del Terç del Crestià, cap. DCLXXI)
Francesc Eximenis. Contes i faules. Barcelona (Editorial Barcino: ENC, A, 6), 1925, pàg. 62.
