diumenge, 10 de juliol del 2011

CFLU004. Isop: "L'àguila i la guineu"

(segle VII aC)

Faules: "L'àguila i la guineu"

Una àguila i una guineu que s'havien fet amigues van decidir de viure l'una prop de l'altra, pensant que la convivència faria més forta la seva amistat. Aleshores l'àguila va volar al cim d'un arbre molt alt per fer-hi el niu, i la guineu es va entaforar entre les mates que hi havia al peu de l'arbre, on va criar. Però un dia que la guineu havia sortit a cercar aliment, l`àguila, no tenint res per a menjar, es va abatre sobre el matoll, li va rapir les cries i, ella i els aguilons, les van devorar. Quan la guineu va tornar i va veure el que havia passat, va sentir tanta aflicció per la mort dels seus petits com pel fet de no poder-se venjar: essent un animal de terra, no podia perseguir un ocell. Per això maleïa de lluny la seva enemiga, que és l'únic recurs dels impotents i dels febles. Però s'esdevingué que ben aviat l'àguila va sofrir el càstig de la seva traïció a l'amistat. Mentre, al mig d'un camp, sacrificaven una cabra, s'hi va llançar damunt, es va endur de l'altar una entranya encesa i la va portar al seu niu; aleshores es va girar un vent fort que va començar a encendre, en uns brins de palla seca, un foc brillant. I els aguilons, com que encara eren petits per a alçar el vol, es van cremar i van caure a terra. La guineu hi va córrer i els va devorar tots en presència de l'àguila.

Aquesta faula vol dir que els qui traeixen l'amistat, encara que es puguin escapar de la venjança d'aquells que han ofès, perquè són febles, no podran evitar, tanmateix, el càstig diví.

ALU 2000 = Antologia de la literatura universal. A cura de Mariantònia Lladó i Montserrat García. Barcelona (Edicions de la Magrana: "L'Esparver Llegir", 109), 2000, pp. 15-16. D'Isop. Faules. Traducció de Montserrat Ros. Barcelona (Fundació Bernat Metge), 1984.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada